Els dies 5 i 6 de novembre s'havia de celebrar la VI Jornada Basíliques Històriques de Barcelona "Les basíliques de la seu episcopal d’Ègara: centre i perifèria" però s'ha ajornat fins al maig. Davant d'això i per seguir tenint present les basílques històriques, la Facultat Antoni Gaudí ha volgut dedicar tot el mes de novembre a recuperar i tornar a difondre algunes de les aportacions fetes durant les cinc jornades que ja s'han dut a terme.
La divulgació se centrarà en la recuperació d'una comunicació de cada jornada, amb temàtiques i aproximacions diverses entre sí. Així, s'emetran de nou comunicacions d'arqueologia, d'arxivística, d'art, d'història i de litúrgia. També es duran a terme les presentacions dels dos últims volums publicats que recullen de les comunicacions de cada jornada: "El convent i l’església de Santa Caterina de Barcelona. Un patrimoni enderrocat" i "La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia. La catedral abans de la Catedral".
La difusió i divulgacions es farà, sobretot, a través del canal de youtube de la Facultat Antoni Gaudí i de les xarxes socials Twitter, Instagram i Facebook. Per estar informat en tot moment, la Facultat convida a tothom a subscriure's als canals per tal d'anar rebent totes les novetats.
La fossa de la Basílica dels Sants Màrtis Just i Pastor, l'únic testimoni de la pesta documentat a l'estat
La primera comunicació que es recuperarà serà "La parròquia de Sant Just i pastor i la pesta negra del segle XIV a través de l'arqueologia, la medicina i la música", que forma part de la II Jornada Basíliques Històriques de Barcelona "Patrimoni, Arqueologia i Art a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor", duta a terme el març del 2018. L'interès d'aquesta comunicació ha augmentat molt dos anys després i estant immer-sos en una pandèmia. Per una banda, el cas arqueològic presentat per la Prof. Julia Beltrán de Heredia en si és un unicum, per l'altra, les aportacions del Dr. Antoni Trilla parlant dels contagis en l'Edat Mitjana, i per últim, l'aportació de la cultura, en aquest cas, la música, en un context incert de pandèmia, per part de l'arxiver de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas.
Resumim en forma de cites algunes de les aportacions de la comunicació:
- “Únic cas de la pesta negra documentat a l’estat. S’ha pogut determinar fins i tot la bactèria infecciosa”, Dra. Julia Beltrán de Heredia.
- “La fossa estava coberta de calç perquè se sap que la calç té propietats desinfectants i evita la proliferació bacteriana. Estava clar que érem davant de morts per epidèmia”, Dra. Julia Beltrán de Heredia.
- “Dels tres tipus de pesta, la més perillosa des de punt de vista epidèmic és la pesta pneumònica, perquè té afectació als pulmons i es pot transmetre de persona a persona per la tos, per exemple, cosa que fa més fàcil de transmissió”, Dr. Antoni Trilla.
- “Els meus companys de l’època intentaven protegir-se: un gran davantal de cuir, guants, una mascareta i un bastó per mantenir la distància”, Dr. Antoni Trilla.
- “La música, des del punt de vista antropològic, sempre ha tingut un condiment d’esperança, de calma. S’ha utilitzat la música en moments de dolor i patiment perquè permet descansar l’ànima”, Jordi Sacasas.
- “Dins el corpus oficial de la música litúrgica no trobem elements dedicats específicament a la pesta, però en canvi, dins la cultura popular, sí”, Jordi Sacasas.
