L'Ateneu Universitari Sant Pacià ha acollit un acte commemoratiu dels 1600 anys de la mort de sant Jeroni. La traducció de la Bíblia al llatí vulgar d'inicis del s.V per Sant Jeroni, l'anomenada Bíblia Vulgata, ha estat una de les matrius culturals d’Europa i el text escrit més important de la seva història. La traducció de Jeroni posa damunt la taula la necessitat de la traducció bíblica com a element instaurador i cohesionador des del punt de vista eclesial i com a element de referència des del punt de vista cultural.
Han participat en l'acte commemoratiu el Dr. Joan Ferrer, president de l’Associació Bíblica de Catalunya; el Dr. Oriol Ponsatí-Murlà, president de la Institució de les Lletres Catalanes; el Dr. Armand Puig i Tàrrech, rector de l’AUSP; el Dr. Joan Torra, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya; i Mons. Agustí Cortès, bisbe de Sant Feliu de Llobregat. La intervenció del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat, que ha pogut ser present a l’acte, va ser llegida pel Dr. Joan Torra.
La Bíblia de Jeroni va ser el llibre imprès per Johannes Gutenberg a Magúncia (1450-1455) –la Bíblia de les 42 línies–, un esdeveniment que marcà una fita en la història cultural d’Europa. Igualment, les versions catalanes medievals, tant les del segle XIV com les del segle XV, es van fer majoritàriament sobre la versió llatina que Jeroni va dur a terme i contenien els pròlegs que aquest va escriure a cada llibre o grup de llibres que anava traduint.
Jeroni, l'home just en el moment històric just
“La traducció de l’Antic Testament hebreu feta per Jeroni en la Bíblia d’Occident, de la litúrgia de l’Església llatina i de les universitats europees, dels monjos i dels clergues, de la lectura pública i privada de la intelligentsia que es va expressar en llatí fins al segle XVI -fins a la Reforma- va acabar imposant-se perquè en aquella cultura cristiana que s’havia convertit en hegemònica dins l’Imperi hi havia necessitat, a Occident, d’una versió llatina solvent i a l’abast de tothom. Orient, d’expressió grega en les àrees culturals bizantines, ja feia servir la versió dels Setanta, i Occident, d’expressió llatina, va acabar per adoptar la traducció de Jeroni”, ha dit el Dr. Armand Puig.
Jeroni, vir trilinguis, domina les llengües bíbliques originals (hebreu per a l’Antic Testament i grec per al Nou), coneix a fons el text bíblic i el comenta, i escriu un llatí acurat i empeltat dels clàssics –que ha après a Roma, a l’escola d’Eli Donat-. En altres paraules, “té totes les cartes en regla per a esdevenir el traductor par excellence de la Bíblia al llatí. Jeroni, a més, maneja una teoria i una pràctica de la traducció d’efectes immediats sobre la qualitat del seu treball. La seva traducció, tant si és feta del grec com de l’hebreu, posseeix unes virtuts innegables, que la converteixen en un instrument magnífic sobretot si se la compara amb les depauperades, sovint incomprensibles i discordants traduccions llatines antigues, que en temps de Jeroni circulaven pel món cristià i eren proclamades en la litúrgia de l’Església”, ha explicat el rector de l’AUSP.
En resum, el Dr. Armand Puig ha afirmat que Jeroni "és l’home just en el moment històric just. El llatí és la llengua comuna de tot l’Occident. I en aquell moment històric, en què comença la pressió dels pobles germànics i orientals –el visigot Alaric destrueix Roma el 410–, l’existència d’una traducció bíblica comuna enfortirà el llegat cultural romanocristià. L’Imperi caurà en el segle V i s’obrirà una nova època històrica, marcada pel cristianisme i, per tant, per la traducció que Jeroni ha fet del text sacre”.
L’AUSP elabora una edició dels salms en quatre llengües
A partir d'aquesta idea i posant l'èmfasi en què Jeroni era filòleg, l'Ateneu ha elaborat una edició dels salms en quatre llengües i sis columnes per veure la relació d’un text en diferents llengües. Aquesta publicació incorporarà les versions dels salms en sis columnes en hebreu (dues versions d'hebreu, una amb traducció literal), grec, llatí (en dues versions de Sant Jeroni) i català. Durant l’acte també es va presentar un Comentari als salms, del Dr. Joan Ferrer, un comentari no erudit, sinó d’alta divulgació, que té en compte els aspectes exegètics i espirituals del text bíblic.
L'acte està organitzat onjuntament per l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el Centre de Pastoral Litúrgica i l'Abadia de Montserrat. Pots consultar la gravació de l'acte sencera en aquest enllaç.
